CATALÀ | CASTELLANO

El web del llibre electrònic

Cercador de llibres
Autor   Títol   ISBN  
Peitieu, Guilhem de (1071-1126)


Guillem VII de Peitieu, el Trobador (Guillem IX d'Aquitània, Guilhèm VII de Peitieu; ? 1071 - Poitiers 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya. Fou també un dels personatges més singulars del seu temps. Les seves possessions representaven més del doble dels dominis reials.

Va pujar al poder amb 15 anys i va tenir algun enfrontament amb els seus vassalls: Ebles de Chatelaillon es va apoderar de la meitat de l'illa d'Oléron que pertanyia a l'abadia de Trinitat de Vendôme. El comte Bosó de la Marca, Guillem Tallaferro comte d'Angulema i Hug VI de Lusignan el Diable també van donar alguns passos per incrementar el seu poder i Bosó va atacar a Tallaferro que estava assetjant Confolens; Bosó però fou mort en els combats (1091). Llavors va començar una lluita per la successió de Bosó i el seu oncle Eudes va entrar en conflicte amb Hug de Lusignan que era el seu nebot per part de mare; Eudes es va aliar llavors amb Guillem Tallaferro l'antic enemic. A Parthenay, Guelduí va haver de fer concessions a son germà petit Ebbó, i aquest fins i tot va fer assassinar el 1093 a Aimeri IV de Thouars. Per posar orde Guillem IX va envair la regió de Parthenay, va expulsar a Ebbó i va confiar la fortalesa de Germond a Guelduí. Un any després Ebbó va conquerir la fortalesa de Germond i va fer assassinar a son germà Gelduí, i Guillem IX va acabar reconeixent a Ebbó com a senyor de Parthenay.

En 1088, un francès, Urbà II, va esdevenir papa mercès al suport de l'abat Jofré de Vendôme. El papa va exigir de Guillem que obligués a Ebles de Chatelaillon a restituir Oléron a l'abadia de la Trinitat de Vendôme, però no ho va aconseguir de moment. No fou fins el 1096 quan després d'excomunicar a Ebles i de serioses amenaces, es va produir la restitució que fou confirmada al concili de Saintes el mars de 1097. Durant aquest període, el 1094, Guillem es va casar en segones noces amb Felipa de Tolosa, vídua de Sanç Ramir d'Aragó, i va obtenir certs drets sobre el comtat de Tolosa (Felipa era filla i hereva de Guillem IV de Tolosa), drets que va fer valer el 1097 quan va envair el comtat aprofitant que Ramon IV de Tolosa, oncle de la seva muller, era a la primera croada i va ocupar Tolosa, on va establir a la seva esposa com a comtessa; Felipa va tenir al seu fill, el futur Guillem X, a la ciutat de Tolosa. Mentre el papa li reclamava que ell mateix anés a Terra Santa, i el va condemnar per l'ocupació que trencava la treva de Déu, amenaçant-lo amb l'excomunió, i finalment el desembre de 1099, a la consagració de l'església de la Chaize a Thouars, Guillem IX va anunciar que agafava la creu i per trobar els diners suficients va cedir el comtat de Tolosa a Bertran de Sant Geli, a canvi d'una quantitat i a finals del 1100 va evacuar el territori.

L'any següent anà a Terra Santa (març), amb un brillant i indisciplinat exèrcit de trenta mil homes, que es va reunir amb altres croats a Constantinoble; d'allí l'exèrcit va creuar a Àsia Menor i fou totalment desfet pels turcs a Heraclea Cybistra a la batalla d'aquest nom i es va salvar només amb sis companys; el 1102 era a Jerusalem per Pasqua i a la tardor va iniciar el retorn a Aquitània arribant a Poitiers el 29 d'octubre de 1102. En la seva absència el comtat fou governat per la seva esposa Felipa ajudada per Hug, el germà de Guillem, i pels senescals Eudes de Mauzé i Hug de Doué.

En 1104 Guillem va ajudar a Folc IV el Tauró d'Anjou, el fill del qual Jofré IV d'Anjou que tenia el suport del seu sogre el comte de Maine Elies de la Fleche, s'havia revoltat contra el seu pare. Guillem va situar el seu exèrcit enfront al del rebel, i finalment les negociacions van permetre la reconciliació de Folc IV i Jofré IV. El 1106 Folc (després Folc V d'Anjou) va esdevenir l'hereu d'Anjou (al morir Jofré IV) i Guillem IX el va retenir un temps com hostatge negociant la cessió d'alguns castells de la regió de Mirabeau (que representaven una amenaça per la defensa de Poitiers).

Hug VI de Lusignan havia espoliat l'abadia de Saint Maixent i el seu fill Hug VII l'Ós refusava de restituir els bens usurpats. Guillem IX es va veure forçat a fer la guerra a Hug que va tenir el suport d'Ebbó de Parthenay i del nou comte d'Anjou Folc V d'Anjou el Jove (proclamat el 1109). Guillem fou ferit davant Taillebourg i finalment es va establir una treva.

El 1113 els nobles de Tolosa el van cridar per lluitar contre el nou comte Alfons Jordà. El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, restaurant a Felipa com a comtessa; al mateix va cometre a Poitou nombroses espoliacions que el van enfrontar amb el bisbe de Poitiers Pere II, i que, junt amb altres causes, li valgueren l'excomunió per aquest bisbe; Guillem va fer arrestar al bisbe i el va tancar al castell de Chauvigny on va morir poc temps després. L'excomunió li fou aixecada el 1117. Fou durant aquesta època (entre 1114 i 1120) que Guillem es va amistançar amb Amauberga de l'Ile Bouchard (de mal nom Perillosa) esposa del vescomte Aimeri I de Châtellerault; la vescomtessa va abandonar al seu marit i va viure de manera pública amb Guillem el que va contribuir a l'excomunió d'aquest; Amauberga va donar nom a la Torre Maubergeon de Poitiers. Felipa de Tolosa es va retirar el 1116 a l'abadia de de Fontevraud amb Robert d'Arbrissel, i hi va morir el 28 de novembre de 1118. Va tenir set fills amb Guillem, dels que dos foren mascles (Guillem i Ramon).

El 1118 Guillem va reprendre la guerra contra els senyors de Lusignan i de Parthenay, als que va derrotar i va fer presoner a Simó de Parthenay. Llavors va agafar altre cop la creu per ajudar al rei d'Aragó Alfons el Bataller en la seva lluita contra els almoràvits. El 1120, després de la conquesta de Saragossa col·laborà amb Alfons I d'Aragó a la batalla de Cutanda contra els almoràvits a Aragó amb sis-cents homes (18 de maig de 1120) i entre 1120 i 1123 va ajudar també als regnes de Castella i Lleó. Aleshores, tropes aquitanes participaren en un intent de conquerir Còrdova.

El 1121 el bisbe de Clarmont d'Alvèrnia, expulsat de la ciutat pel comte d'Alvèrnia, va demanar ajut al rei Lluís VI de França, passant per damunt del seu immediat senyor Guillem IX. El comte d'Alvèrnia es va sotmetre; la intromissió del rei de França en els dominis aquitans fou un fracàs per Guillem. El 1122, amb l'ajut del vescomte de Narbona i del comte de Barcelona va intentar reprendre el comtat de Tolosa que la seva esposa havia abandonat el 1116, però va fracassar (1123). Al mateix temps va haver de lluitar contra vassalls poc lleials: Guillem III de Parthenay va refusar de pagar el dret d'investidura a la mort del seu pare Simó II, i fou necessari que Guillem, fill de Guillem IX, ocupés el castell de Parthenay per aconseguir sotmetre a aquest rebel. Tot seguit fou el comte Vulgrí d'Angulema qui es va agitar. Guillem IX va marxar contra Blaye i va morir en la conquesta de la plaça el 10 de febrer de 1126, sent enterrat a l'abadia de Montierneuf a Poitiers.
Contacte  |  Avis legal  |  Copyright Buscollibre.com