CATALÀ | CASTELLANO

El web del llibre electrònic

Cercador de llibres
Autor   Títol   ISBN  
Verdaguer i Santaló, Jacint (1845 - 1902)


Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, 10 de juny del 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix en Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

Va ser el cinquè fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als 13 anys ingressà al Seminari de Vic. En aquella època, i més en una família profundament religiosa com la de Verdaguer, era costum induir els fills que ingressessin en l'església apostòlica, car els assegurava una professió per al futur proper. Tot i així, el 1859 s'escapà del seminari i de casa seva per fer de soldat, ja que li agradava molt l'armament militar (arreglava pistoles i fusells), però després de trobar-lo a Figueres reemprengué la seva carrera de sacerdot al seminari.

De mica en mica, el jove Verdaguer va coneixent els clàssics que li ensenyen al seminari i els escriptors del romanticisme, i al mateix temps, en part gràcies al seu amic Jaume Collell, comença a freqüentar els clubs d'altern de Vic, en especial el Cercle Lactari i les reunions dels estudiants universitaris en tornar a Vic. Mentre continua estudiant, i fent de mestre i de pagès, comença a escriure nombrosos poemes, així com a recollir cançons populars. D'aquesta època en queden els poemes amb un component amorós més marcat. De fet no foren publicats fins el 1925, 23 anys després de la seva mort, sota el títol de Jovenívoles. El mateix Verdaguer els amagava en una biga de la seva cambra per por que algú pogués llegir-los, car no eren poemes que corresponguessin a la seva condició de capellà.

El 1864 concursa per primera vegada als Jocs Florals, però passa totalment desapercebut. En canvi, l'any següent, torna a participar en els Jocs Florals de Barcelona amb quatre composicions, i dues d'elles són premiades. En anar a recollir els premis començà la llegenda del jove poeta, car es presentà vestit amb la indumentària típica de la pagesia: roba de pana i barretina vermella. És segurament aquesta imatge la que ha esdevingut més simptomàtica d'ell, car representava la noblesa i la capacitat cultural del poble català, en especial en el món rural; dos dels pilars bàsics del moviment ideològic de la Renaixença. És també en aquesta època quan es produeix un endarreriment en els seus estudis: suspèn Teologia al Seminari. L'any següent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.


Ordenació sacerdotal

El 24 de setembre del 1870 és ordenat sacerdot a Vic i l'octubre d'aquell mateix any, canta la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Poc després és nomenat vicari de Vinyoles d'Orís, on viu un dur episodi relacionat amb la Tercera Guerra Carlina: el seu rector, carlí radical convençut, marxa amb una partida carlina i Verdaguer es troba enmig d'un enfrontament entre carlins i liberals, en el qual la seva vida corre perill. Als 28 anys entra de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim, i l'any següent embarca a Cadis rumb a l'Havana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas, amo de la companyia que l'havia contractat. Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer com a poeta.

L'any 1880, per haver guanyat tres primers premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquell mateix any publica el llibre Montserrat. Als 39 anys viatja a París, Suïssa, Alemanya i Rússia. El 21 de març del 1886, als 41 anys, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya al Monestir de Ripoll. Publica el gran poema Canigó al 1885 i realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.


Etapa mística

És després d'aquest viatge que atura la seva producció literària i es dedica a altres activitats poc ortodoxes, una de les quals és la pràctica d'exorcismes. Sovint s'ha comentat que a part de l'exercici d'exorcismes, activitats que són conegudes per haver-se'n guardat textos sobre ells, també hi havia una animadversió cap a les activitats del marquès de Comillas. Com a cristià no podia acceptar el comerç d'esclaus que realitzava l'empresari càntabre, per la qual cosa comença a repartir abundants diners de la família entre els pobres. A causa d'aquest i altres escàndols, el marquès de Comillas trenca les relacions amb ell i fins i tot l'any 1895 li prohibeixen exercir de sacerdot. Ell es defensa amb una sèrie d'articles als diaris titulats En defensa pròpia. Comença llavors el seu exili de Barcelona, i es destinat al santuari de la Gleva, a la seva Osona natal.


Mort
Plaça del carrer de Mossen Cinto Verdaguer a Canet de Mar, el Maresme.

El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny mor a la Vil·la Joana. Actualment, la finca, convertida en Museu, es pot visitar.

L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels més multitudinaris que es recordava a Barcelona fins llavors. A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana, com ara L'emigrant o el Virolai de Montserrat.


Fites cronològiques

Els pares de mossèn Jacint Verdaguer van ser: Josep Verdaguer i Ordeix (Tavèrnoles, 1817-Folgueroles, 1876) i Josepa Santaló i Planes (Folgueroles, 1819-1871). Jacint fou el tercer fill dels vuit que tingué el matrimoni, dels quals només en van sobreviure tres.

    1858 (13 anys): Ingressa al Seminari de Vic. Fins a ingressar al Seminari fa la vida dels altres nois del poble. Les anècdotes que s'expliquen demostren que destaca dels altres nens per la seva intel·ligència, sagacitat i valentia, ajudat per la seva complexió atlètica. Mostra un sentiment piadós normalment equilibrat, sense que, però, es veiés una inclinació marcadament religiosa; aquesta vocació, la hi encomana la seva mare, molt devota, i que sempre exercí una influència molt gran en ell.
    1863 (18 anys): Entra a Can Tona, mentre continua estudiant, per a fer de mestre de la canalla de la masia i de pagès. Can Tona pertany al terme de Sant Martí de Riudeperes, avui Calldetenes.
    1864 (19 anys): Participa per primera vegada en els Jocs Florals sense guanyar, però, cap premi.
    1865 (20 anys): Pren part als Jocs Florals de Barcelona, i guanya quatre premis.
    1866 (21 anys): Guanya dos premis als mateixos Jocs Florals.
    1870 (25 anys): És ordenat sacerdot pel bisbe Lluís Jordà el 24 de setembre a Vic. L'octubre d'aquell any canta la seva primera Missa a l'ermita de Sant Jordi. L'endemà celebra la segona Missa a l'ermita de Sant Francesc, molt propera a Vic.
    1871 (26 anys): La seva mare mor el 17 de gener als 52 anys. El dia 1 de setembre és nomenat coadjutor de Vinyoles d'Orís i tres dies després en pren possessió.
    1873 (28 anys): Publica la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Deixa Vinyoles d'Orís per qüestions de salut i se'n va a Vic. Fa una excursió al Rosselló i contempla el Canigó, sembla que per primera vegada. Entra de capellà a la Companyia Transatlàntica el mes de desembre.
    1876 (31 anys): El 8 de setembre mor el seu pare, als 65 anys. Al vaixell "Ciudad Condal", de retorn de Cuba, acaba el poema de L'Atlàntida. El mes de novembre entra de capellà almoiner a casa del marquès de Comillas.
    1877 (32 anys): El jurat del Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer.
    1878 (33 anys): Viatge a Roma. El Sant Pare Lleó XIII el rep i li parla del seu poema L'Atlàntida.
    1880 (35 anys): Per haver guanyat els tres premis exigits pel Consistori dels Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat.
    1883 (38 anys): Oda a Barcelona. L'Ajuntament d'aquesta ciutat en fa un tiratge de cent mil exemplars.
    1886 (41 anys): El 21 de març, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya, al Monestir de Ripoll. Es publica el gran poema de la reconquesta Canigó. Realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.
    1893 (48 anys): Deixa el càrrec d'almoiner del palau del marquès de Comillas. S'acaba la publicació de la trilogia Jesús Infant. S'instal·la al santuari de la Gleva.
    1894 (49 anys): Apareixen els llibres Roser de tot l'any i Veus del bon pastor. El 31 de març deixa el santuari de la Gleva.
    1902 (57 anys): El 17 de maig es trasllada del carrer Aragó, de Barcelona, on vivia, a la Vil·la Joana, la finca de Vallvidrera, on espera fer una convalescència. Aquest dia compleix 57 anys. Allí mor el dia 10 de juny a les 17:50h.


Obra literària

Entre les seves obres cal destacar:

    L'Atlàntida (1876), que va ser traduïda a moltes llengües, entre les quals el francès (pel seu amic rossellonès Justí Pepratx). El seu amic irlandès i poeta en llengua occitana William Bonaparte-Wyse va iniciar a fer la traducció de L'Atlàntida a l'anglès, encara que tot sembla indicar que mai no fou publicada.
    Idil·lis i cants místics (1879).
    Oda a Barcelona (1883).
    Canigó (1886).
    Montserrat (1889).


Reconeixements

Monument a Verdaguer, a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal i el Passeig de Sant Joan
Escultura dedicada a Jacint Verdaguer al cim de la Mare de Déu del Mont

Una mostra de la seva popularitat és el fet que és una de les personalitats històriques que dóna nom a més carrers arreu de Catalunya.

La ciutat de Barcelona va erigir-li un monument, situat a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal i el Passeig de Sant Joan, edificat entre 1914 i 1924 per l'arquitecte Josep Maria Pericas i els escultors Joan Borrell i Nicolau, Miquel Oslé i Llucià Oslé. Verdaguer també ha donat nom a estacions de metro a Barcelona i a Palma

El 21 d'octubre de 1952 s'inaugurà un mirador anomenat de mossèn Cinto, prop del cim de Sant Jeroni, a Montserrat. El Pic Verdaguer, proper a la Pica d'Estats, va ser batejat l'any 1983 en el seu honor. Té una escultura dedicada al cim de la Mare de Déu del Mont.


Curiositats

Analogies entre L'Atlàntida i la iconografia dels Pavellons Güell

Gaudí, gran admirador de Verdaguer, utilitzà el seu poema L'Atlàntida com a motiu per a la composició dels Pavellons Güell. Eusebi Güell i Bacigalupi s'havia casat amb Isabel López i Bru, filla del Marqués de Comillas a qui havia estat dedicat el poema èpic, per la qual cosa convingué amb Gaudí que en les finques de Pedralbes, on sovint anaven a passejar les dues famílies, s'hi havia d'incloure els temes mitològics citats en el poema. Així doncs, a l'entrada podem veure l'enorme drac de forja que en el poema protegeix les filles d'Atles i l'arbre dels fruits d'or, situat al damunt de la pilastra adjacent.

Tal com Verdaguer insinuava en la dedicatòria del poema, es feia un paral·lelisme entre el marquès de Comillas i Hèrcules o Heracles, car els fruits d'or que l'heroi recollia a L'Atlàntida s'assimilaven als negocis que Antonio López realitzava a Amèrica.

Si hom es fixa en la inicial dels Güell que hi ha sota l'arbre dels fruits d'or, copsarà que entre el seu traç hi ha branques d'Englantina, premi concedit justament a Verdaguer per L'Atlàntida.
Contacte  |  Avis legal  |  Copyright Buscollibre.com