CATALÀ | CASTELLANO

El web del llibre electrònic

Cercador de llibres
Autor   Títol   ISBN  
Llull, Ramón (1232/35 − 1316)


Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232/35-1316) Filòsof, místic, teòleg, novel·lista, poeta i missioner. És un dels primers escriptors que utilitza una llengua vulgar, per aquest motiu se’l considera un dels creadors del català literari. Se li atribueixen prop de 250 obres, entre elles sermons, cartes, proverbis, manuals didàctics, poesia, autobiografia, narrativa i tractats científics, filosòfics i morals.

Vida


Ramon Llull neix en el sí de la noblesa cortesana que acompanya Jaume I en la conquesta de Mallorca. Es casa amb Blanca Picany i tenen dos fills. A l’edat de trenta-un anys, arran de cinc aparicions de crist crucificat, abandona la seva vida de cortesà per a dedicar-se a la conversió de jueus, musulmans i gentils a la fe cristiana. Ho fa a través de la predicació als infidels, l’escriptura d’un llibre contra els errors dels infidels i la creació d’escoles-monestirs on s’ensenya l’àrab i altres llengües per a la instrucció de missioners.

El 1265 inicia una etapa de formació autodidacta, on aprèn teologia, moral i la llengua aràbiga. Nou anys més tard escriu el Llibre de contemplació a Déu (1273-1274). És llavors quan es retira a una cova del Puig de Randa (Mallorca), on s‘entrega a la meditació i la contemplació i experimenta una revelació divina, amb la qual concep un sistema infalible per a la conversió d’infidels: l’Art luliana plasmada en el llibre l’Art abreujada de trobar la veritat (1274). A partir d’aquest moment destina tots els seus esforços per a donar a conèixer el seu Art.

El 1274 gràcies al mecenatge de Jaume II pot escriure la seva Ars demostrativa, els beneficis de la qual inverteix en la construcció del monestir de Miramar (Mallorca). L'objectiu d'aquest monestir és instruir missioners en la cristianitzció dels infidels a partir de la desautorització de les altres doctrines religioses.

Posteriorment, Llull emprèn la seva pròpia croada personal contra territoris dominats pels musulmans, aquesta el portarà fins Alemanya, França, Itàlia, Xipre, Terra Santa, l'Àsia Menor i el Magrib. Durant aquests viatges escriu un gran nombre d'obres, així com també intenta fundar nous monestirs catòlics allà on va.

El 1286 Ramon Llull rep el títol de magister de la Universitat de París.

El 1295, després de la negativa del papa per finançar el seu projecte de croada cap a Terra Santa, ingressa al Tercer Orde Franciscà.

El 1307, Ramon Llull viatja al nord d'Àfrica com a misioner, però enfrontat a un grup de musulmans, va estar a punt d'acabar lapidat. Després d'aquest episodi va navegar cap a la ciutat de Pisa, però el vaixell amb el que viatja s’enfonsa; Llull és un dels pocs que sobreviu al naufragi i aconsegueix arribar a la costa italiana.

Entre l'octubre del 1311 i el maig del 1312, Llull participa en les tres sessions solemnes del concili de Viena, donant suport a la supressió dels templers.

Acabat el concili, Llull emprèn un viatge cap a Tunísia com a missioner. Ramon Llull mor el 1316, en el viatge de tornada cap a Mallorca. És enterrat a l'església del convent de Sant Francesc (Palma de Mallorca).


Obra


Narrativa

La prosa de Llull és elegant, lògica i molt moderna per al segle XIII. Posseeix un estil sobri, on equilibra les frases amb una presència significativa d’oracions subordinades, i desenvolupa la trama didàctica.



Crítica literària o assaig



Poesia

La poesia lul·lina, amb una clara influència de l’estil provençal, destaca pel seu to personal, sincer i commovedor.


  • Desconhort. Roma, 1295. Plany de seixanta-nou estrofes que explica el diàleg entre un ermità i l’autor sobre les possibles causes del fracàs d’aquest.

  • Cant de Ramon. Mallorca, 1300. Poema autobiogràfic.


Altres


Contacte  |  Avis legal  |  Copyright Buscollibre.com