CATALÀ | CASTELLANO

El web del llibre electrònic

Cercador de llibres
Autor   Títol   ISBN  
García Lorca, Federico (1898 - 1936)


Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista espanyol, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada Generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se'l considera un dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.

Va morir executat després de la revolta militar de la Guerra Civil Espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.


Estil

Els símbols: d'acord amb el seu gust pels elements tradicionals, Lorca utilitza freqüentment símbols en la seva poesia. Es refereixen molt freqüentment a la mort encara que, depenent del context, els matisos varien força. Són símbols centrals en l'obra de Lorca:

    La lluna: és el símbol més freqüent en Lorca. La seva significació més freqüent és la de mort, però també pot simbolitzar l'erotisme, la fecunditat, l'esterilitat o la bellesa.
    L'aigua: quan corre, és símbol de vitalitat. Quan està estancada, representa la mort.
    La sang: representa la vida i, vessada, és la mort. Simbolitza també el fecund, el sexual.
    El cavall (i el seu genet): està molt present en tota la seva obra, portant sempre valors de mort, encara que també representa la vida i l'erotisme masculí.
    Les herbes: el seu valor dominant, encara que no únic, és el de ser símbols de la mort.
    Els metalls: també el seu valor dominant és la mort. Els metalls apareixen sota la forma d'armes blanques, que comporten sempre tragèdia.

La metàfora: és el procediment retòric central del seu estil. Sota la influència de Góngora, Lorca maneja metàfores molt arriscades: la distància entre el terme real i l'imaginari és considerable. A voltes usa directament la metàfora pura. No obstant això, a diferència de Góngora, Lorca és un poeta conceptista, en el sentit que la seva poesia es caracteritza per una gran condensació expressiva i de continguts, a més de freqüents el·lipsis. Les metàfores lorquianes relacionen elements oposats de la realitat, transmeten efectes sensorials entremesclats, etc.

El neopopularisme: encara que Lorca assimila sense problemes les novetats literàries, la seva obra està plena d'elements tradicionals que, d'altra banda, demostren la seva immensa cultura literària. La música i els cants tradicionals són presències constants en la seva poesia. No obstant això, des d'un punt de vista formal no és un poeta que mostri una gran varietat de formes tradicionals; no obstant això, aprofundeix en les constants de l'esperit tradicional de la seva terra i de la gent: l'esquinçament amorós, la valentia, la malenconia i la passió.


Poesia

L'obra poètica de Lorca constitueix una dels cims de la poesia de la Generació del 27 i de tota la literatura espanyola. La poesia lorquiana és el reflex d'un sentiment tràgic de la vida, i està vinculada a diferents autors, tradicions i corrents literaris. En aquesta poesia conviuen la tradició popular i la culta. Encara que és difícil establir èpoques en la poètica de Lorca, alguns crítics diferencien dues etapes: una de joventut i una altra de plenitud.

Entre les seves amistats hi figuren Manuel de Falla (amic i mestre), Salvador Dalí i Luis Buñuel.
Contacte  |  Avis legal  |  Copyright Buscollibre.com