CATALÀ | CASTELLANO

El web del llibre electrònic

Cercador de llibres
Autor   Títol   ISBN  
EL PLAN IBARRETXE
Anónimo, Anònim
Idioma : Castellà


La Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi presentada pel Govern Basc i aprovada pel Parlament Basc, també anomenada Proposta del Parlament Basc per a la convivència a Euskadi, Nou Estatut Polític d'Euskadi o, popularment, Pla Ibarretxe, va ser anunciada pel lehendakari (president del govern del País Basc) Juan José Ibarretxe en el ple de política general del Parlament Basc el setembre de 2001, presentat el 25 d'octubre de 2003. El ple del Parlament basc el va aprovar el dijous 30 de desembre de 2004 i va decidir el seu enviament al Congrés dels Diputats per majoria absoluta, amb 39 vots favor i 35 en contra.1 Aquest estatut suposa una reforma del vigent des de 1979 seguint les vies marcats per l'article 46 de l'esmentat text.

Característiques

El Pla proposava un nou estatut d'autonomia, basat en tres pilars:

    
El poble basc és un poble d'Europa amb identitat pròpia.
    
El dret del poble basc a decidir el seu futur, és a dir, el dret d'autodeterminació.
    
Les decisions dels ciutadans de cada regió del País Basc (Comunitat Autònoma Basca, Navarra i País Basc francès o Iparralde, vegeu Euskal Herria) s'han de respectar per les altres i per la resta de pobles d'Europa.

A més, la proposta planteja una sèrie de reformes:

    
Llibertat de relacions amb Navarra i País Basc francès, basada en el respecte a les decisions que prenguin cadascuna de les regions.
    
Un poder judicial autònom.
    
Que Espanya garanteixi una representació directa a Europa, tal com passa a Holanda, Bèlgica i els länder alemanys.
    
Garanties que el nou estatut no pugui ser restringit o anul · lat unilateralment. Per això, s'adaptaria el Tribunal Constitucional, es crearia una comissió bilateral per solucionar conflictes, i els tractats i acords internacionals que afectin les competències del País Basc ha d'aprovar les seves institucions perquè l'afecti.
    
Reconeixement de ciutadania i nacionalitat basca a tots els habitants de la Comunitat, permetent el gaudi o acreditació de la doble nacionalitat basca i espanyola. El tenir una o altra nacionalitat no suposaria minva o increment de drets i obligacions, ja que aquestes qüestions estarien aparellades a la ciutadania i no a la nacionalitat.
    
Seleccions esportives nacionals basques oficials.
    
Competències exclusives en administracions públiques, educació, cultura, esport, política lingüística, assumptes socials, sanitat, economia, hisenda, habitatge, medi ambient, infraestructures, transports, seguretat pública, treball i seguretat social.

Quedarien fora: la defensa, legislació civil, mercantil i penal (sense perjudici del dret foral, substantiu i de l'els contractes d'administracions públiques), marina mercant, nacionalitat espanyola (immigració estrangeria, dret a asil, ...); producció, comerç , tinença i ús d'armes i explosius; control de l'espai aeri i política exterior.

El pla es va tramitar com una reforma de l'estatut d'autonomia basc, en diverses etapes:

    
Presentació extraparlamentària de la proposta del lehendakari.
    
Debat extraparlamentari.
    
Presentació i debat al Parlament Basc.
    
Aprovació pel Parlament Basc.
    
Remissió a les Corts Generals i negociació amb l'Estat.
    
Ratificació en referèndum per la societat basca.
Contacte  |  Avis legal  |  Copyright Buscollibre.com