CATAL└ | CASTELLANO

El web del llibre electr˛nic

Cercador de llibres
Autor   TÝtol   ISBN  
MIL Y UNA NOCHES - ANËNIMO
Anˇnimo, An˛nim
Idioma : CastellÓ


Les mil i una nits és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradiciˇ oral de l'═ndia, Egipte i PŔrsia, encara que hi ha relats que sˇn adaptacions de contes d'altres cultures properes. El nucli d'aquestes hist˛ries és format per un antic llibre anomenat Hazar Afsana (Els Mil Mites). La compilaciˇ i traducciˇ d'aquestes hist˛ries a l'Órab fou, suposadament, Abu-Abd-AlĚlah MuhÓmmad ibn Abd˙s al-JahxiyarÝ, que visqué en el segle IX. La primera compilaciˇ arÓbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicÓ a El Caire l'any 1835.

L'estructura del llibre és una hist˛ria que serveix de marc a totes les altres, un esquema molt com˙ en les antologies de relats breus fins al segle XX. La hist˛ria marc és la segŘent: un soldÓ va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiˇs, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successiˇ de morts mitjanšant el seu talent com a narradora; cada nit comenšava un conte que deixava inacabat fins a la nit segŘent. AixÝ va aconseguir conservar la vida fins que el soldÓ va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Sˇn relats que sorgeixen l'un de l'altre, és a dir, en contar-ne un de sobte en sorgeix un altre i aquest altre crea un altre conte fins que acaba el primer, com caixes tancades en altres caixes. En el primer conte s'explica que el soldÓ Xahriar descobreix que la seva dona el traeix i la mata. Creient que totes les dones sˇn igual d'infidels, ordena al seu visir d'aconseguir-li una esposa nova cada dia, alguna filla dels seus cortesans, i després matar-la al matÝ. Aquest horrible designi és trencat per Xahrazad, filla del visir. Ella trama un pla i el porta a terme: s'ofereix com a esposa del soldÓ i la primera nit aconsegueix de sorprendre el rei explicant-li un conte. El soldÓ s'entusiasma amb el conte, per˛ la noia interromp el relat abans de l'alba i promet el final per la nit segŘent. AixÝ, durant mil nits. Al final, ella dˇna a llum tres fills i després de mil i una nits, el soldÓ commuta la pena i viuen felišos (amb el que es tanca la primera hist˛ria, la de la pr˛pia Xahrazad).

Les hist˛ries sˇn molt diferents, inclouen contes, hist˛ries d'amor, tragŔdies, comŔdies, poemes, par˛dies i llegendes religioses musulmanes. Algunes de les hist˛ries més famoses de Xharazad circulen en la cultura occidental tradu´ts com AladÝ i la llÓntia meravellosa, Simbad el marÝ i AlÝ BabÓ i els quaranta lladres ; per˛, AladÝ i Ali Baba van ser afegits a la compilaciˇ en el segle XVIII per Antoine Galland que les va recollir d'escoltar d'un contista d'Alep a SÝria i d'un manuscrit Órab d'origen siriÓ (la compilaciˇ de Galland comprŔn només una quarta part del text original). En moltes hist˛ries es representen genis, esperits fantÓstics, mags i llocs llegendaris que sˇn barrejats amb persones i llocs reals; l'hist˛ric califa Harun al-Rasid és un protagonista usual. De vegades algun personatge dels contes de Xahrazad comenša a explicar una hist˛ria pr˛pia a d'altres personatges, i aquesta hist˛ria pot incloure una altra hist˛ria dins d'ella, cosa que resulta en una textura narrativa jerÓrquica.

El redu´t marc geogrÓfic en quŔ es desenvolupa l'acciˇ contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen (des d'hist˛ries del rei Salomˇ d'Israel, dels reis de l'antiga PŔrsia i MesopotÓmia o d'Alexandre el Gran fins a les protagonitzades per musulmans ŚMūsÓ ibn Nusayr i diversos califes i soldansŚ).

AixÝ mateix, com ja s'ha indicat, els gŔneres literaris utilitzats sˇn nombrosos i variats, essent presents hist˛ries de tipus fantÓstic, llegendes (sovint de l'ArÓbia preislÓmica, com la de Hātim al-Tā'ī), novelĚla (cas de la hist˛ria de 'Umar ibn al-Nu'mān i els seus fills), contes didÓctics, humorÝstics (com el d'Abū-l-Hasan i el dorment despert), faules, etc. En els de temÓtica pr˛piament musulmana destaquen les influŔncies iraquianes (cicle er˛tic de Harūn al-RaÜīd o el conte de Simbad el marÝ), turques (el cicle d'AlÝ BabÓ) i de l'Egipte mameluc (narracions incloses entre els segles XII i XV).
Xahrazad

Xahrazad (nom d'origen persa) és la narradora del llibre de contes Órab Les mil i una nits.

La hist˛ria per capÝtols explica que el sultÓ Xahriar ("gran rei" en persa) es casava amb una una verge cada dia, i també que ordenava decapitar a l'esposa del dia anterior. Tot aix˛ ho feia en venjanša, doncs va trobar a la seva primera esposa traint-lo. Ja havia ordenat matar a tres mil dones quan va conŔixer a Xahrazad.

Malgrat les protestes del seu pare, Xahrazad va passar voluntÓriament una nit amb el rei. Una vegada a les cÓmeres reials, Xahrazad li va demanar permÝs al sultÓ per acomiadar-se de la seva estimada germana, Dunyazad. A l'accedir a la seva peticiˇ i trobar a la seva germana, com secretament havia planejat Xahrazad, li va comenšar a narrar un conte durant tota la nit. Mentre Xahrazad narrava, el rei va romandre despert i també va escoltar amb sorpresa la primera hist˛ria, i al final li va demanar una altra, per˛ Xahrazad li va dir que ja no hi havia temps perquŔ s'estava fent de dia. Llavors ell la va perdonar, ja que semblava que la segŘent hist˛ria que li havia d'explicar encara seria més emocionant.

I aixÝ el rei va conservar a Xahrazad viva mentre que demanava amb impaciŔncia el comenšament de cada nova hist˛ria, fins que, després de mil i una nits de diverses aventures, i ja amb tres fills, no només el rei havia estat entretingut sinˇ que també havia estat educat sÓviament en la moralitat i l'amabilitat per Xahrazad, que llavors es va convertir en la seva reina. El nucli d'aquestes hist˛ries estÓ format per un antic llibre persa anomenat Hezar-afsana o els Mil mites.


Temes i tŔcniques literÓries

Les Mil i Una Nits i alguns dels seus contes fan ˙s de moltes tŔcniques literÓries innovadores que els narradors dels contes utilitzen per a dotar-los d'un major dramatisme, suspens, o d'altres emocions. Com ja s'ha indicat, alguns d'aquests contes es remunten a l'antiga literatura persa, Ýndia i Órab, mentre que d'altres sˇn originals del llibre.
Contacte  |  Avis legal  |  Copyright Buscollibre.com